Si fem la vista enrere i analitzem el punt en el qual ens trobem, penso que resultarà innegable la gran influència que ha tingut, desgraciadament en sentit negatiu, la transmissió del model de gènere tradicional en la manera com ens relacionem i en la manera d’entendre’ns a nosaltres mateixos avui dia.
Segons aquest model hi hauria uns agents socialitzadors, entre els quals destaca la família, que actuarien com a intermediaris i mediadors del procés de socialització pel qual aprehenem unes normes, valors, ideals, creences, etc. de la societat en la qual vivim.
Algunes d’aquestes creences s’arrosseguen com un llast i es continuen perpetuant malgrat els seus fonaments siguin dubtosos. Mitjançant aquest procés de socialització adquirim i interioritzem, també, maneres de comportar-nos i estereotips que guiaran la nostra manera “d’estar” en societat.
Així, malgrat les resistències i oposicions d’alguns, existeixen estereotips a través dels quals aprehenem el que s’espera i el que es considera d’un home i d’una dona, de manera que, conscient o inconscientment, tendirem a possibilitar aquesta idea adquirida.
Els homes seran forts, valents, rudes i dominants, mentre que les dones seran el sexe dèbil, incompetent per a tasques diferents a cura de les persones, però a l’ombra d’ells; una ombra que existeix des dels inicis més remots quan Eva es va formar d’una costella d’Adán, com un reducte, un incomplet perpètuament a fi de ser completat.
Aquesta suposada feblesa, i aquest suposat caràcter inferior que se li ha atorgat tradicionalment a les dones, ha servit alhora per a legitimar un tracte desigual que ha mantingut a la dona en captivitat del que la societat ha considerat que li corresponia.
De la mateixa manera, deixa presoners als nens en aquesta definició de masculinitat, sense marge per a expressar-se més enllà d’aquesta. Des que naixem formem les nostres identitats segons el color blau o rosa de la nostra rebuda, segons les joguines (nines o cotxes) que tenim al nostre abast, és a dir, en funció del que ens ofereix l’entorn i de les expectatives d’aquest sobre nosaltres i, al llarg del temps, seguirem un camí que intenti complir aquestes expectatives i que intenti satisfer els diferents rols en la construcció del nostre “*self”.
La socialització contribuirà a perpetuar i transmetre aquesta estructura i aquest teló de fons com si fos la cosa més natural del món, per la qual cosa necessitarem d’un esperit crític per a separar el gra de la palla i per a poder avançar alliberant-nos d’alguna d’aquestes lloses que ens ofeguen.
Així, venim d’un passat llunyà en el qual van germinar les diferències i desigualtats i ens trobem en un present amb petits reptes complerts, però amb molt de camí futur encara per recórrer.
És cert, doncs, que s’han fet avanços cap a la igualtat, però, avui dia, encara és una realitat llunyana. Sí, les dones han accedit al mercat laboral (amb suor i llàgrimes) però per a fer-ho sovint han de fer renúncies importants i requereixen, amb freqüència, de majors mèrits.
Igualment, en el camí cap a aquesta entrada en el món professional i cap a l’accés a alts càrrecs tradicionalment ocupats per homes, han hagut d’adoptar i interioritzar trets que s’associen al comportament masculí, com ara l’agressivitat, la rigidesa o el deixar de costat les emocions, la qual cosa ens retorna a una concepció de superioritat masculina soterrada que pressuposa aquests trets com més positius.
Així mateix, encara avui existeixen diferències en termes de retribució econòmica entre dones i homes que ocupen el mateix càrrec, per la qual cosa, a pesar que hi ha hagut millores, encara queda molt per aconseguir (àmbit professional-econòmic) per a eliminar aquesta bretxa salarial.
Altres desigualtats queden patents, per exemple, en l’àmbit familiar, on l’home ha quedat tradicionalment lliure de tota tasca domèstica i de criança. A pesar que l’home va adquirint gradualment rols de cura i participa més en les tasques de la casa, la desigualtat en termes numèrics ens mostra que al voltant d’un 70% continua sense assumir aquests rols.
A nivell legal també es perpetua aquest desequilibri quan la gestió de custòdies dels fills continua pressuposant aquesta major capacitat de la dona per a cuidar dels nens.
En l’àmbit educacional, les millores en educació primària i secundària han estat abismals, aconseguint una educació igualitària per tots dos sexes.
A nivells superiors i en l’àmbit universitari es continuen encaminant a les dones cap a unes àrees temàtiques i uns estudis que tradicionalment se li han assignat; d’aquí radiquen les desproporcions entre el nombre d’homes i dones en carreres com a infermeria, pedagogia, psicologia o fisioteràpia.
L’àmbit de les amistats es converteix en un agent socialitzador potent, especialment en l’adolescència i la joventut, per la rellevància que adquireix en la transformació identitària de l’individu.
Els grups d’amistat no segregats, heterogenis, són una relativa novetat dels últims anys que contribueix a aquesta barreja enriquidora en la qual cada sexe pot aprendre de l’altre.
Les persones s’acostumen a unir per afinitats, la qual cosa propícia que es continuïn potenciant i reforçant determinats posicionaments. Continua veient-se estrany que una nena jugui amb tot l’equip masculí de futbol en l’hora del pati.
Quant a l’àmbit polític, a pesar que continuen fent-se millores en direcció a la igualtat (l’actual govern és el que integra major nombre de dones en càrrecs de la història), la realitat és que la major part de places polítiques estan ocupades per homes i, a mesura que anem ascendint en la jerarquia dels llocs de treball, aquesta desproporció augmenta.
Mentre simbòlicament se celebri el dia de la dona, podrem continuar pensant que els canvis i la situació d’igualtat de gènere encara no és una realitat
Quantes presidentes dels EUA hi ha hagut al llarg de la història? I presidentes de govern o alcaldesses de Barcelona? Responent correctament a aquestes qüestions veiem que la desigualtat en aquest àmbit és flagrant i, si tenim en compte que l’àmbit polític és una part visible important del que ocorre a la societat, si tenim en compte que els polítics representen al poble i l’estreta relació entre política i lleis, serem més conscients que estem encara lluny d’una situació desitjable.
Això sí, les dones han aconseguit dret a vot, sorprenentment, en un passat no gaire llunyà (1977). En l’àmbit comunicacional trobem una font important d’aquests estereotips i rols que impregnen el procés de socialització, ja sigui amb la tipologia de programes emesos, el seu contingut o el seu format, o a través dels anuncis i campanyes publicitàries.
La dona apareix cosificada, com un mer reclam sexual i la receptora de missatges que potencien aquesta imatge de la dona com a mestressa de casa i protectora dels fills, o com a objecte sexual.
Els productes de neteja, per exemple, van directa i majoritàriament dirigits a les dones, fet que reforça els rols tradicionals; les colònies masculines usen la potencial irresistibilitat d’aquests davant unes dones que es mostren guiades per aparences externes i detalls insubstancials.
I de manera impertèrrita, durant anys, les pel·lícules han sabut vendre un prototip de parella basada en una idea romàntica que enforteix la concepció tradicional; les dones dels films, sempre en espera i pendents dels homes, dirigint la seva vida al voltant d’aquests; les dones febles que s’arreglin per als seus marits i que basen tota la seva existència entorn d’ells. Evidentment, fa falta un gran canvi.
Finalment, en l’àmbit simbòlic trobem una llosa profunda i abstracta que, potser per això, es converteix en la més complexa de canviar. Estem parlant d’ideologies, de creences, valors que impregnen la nostra societat i que s’han anat formant al llarg dels anys, com un comptagotes que ha anat calant en els fonaments socials. Mentre simbòlicament se celebri el dia de la dona, podrem continuar pensant que els canvis i la situació d’igualtat de gènere encara no són una realitat.
Concloent, doncs, veiem una suposada igualtat i equitat que, en realitat, és fictícia i requereix de noves polítiques, noves lleis, nous sistemes educatius i noves actituds per a propiciar un canvi autèntic.
