Necessito un psicòleg?

Qualsevol moment és bo per tenir cura de nosaltres mateixos en un pla més psicològic. De la mateixa manera que fem exercici físic, gaudim de moments d’oci, dediquem temps a tenir cures estètiques o cuidem l’alimentació, seria bo dedicar temps per revisar d’on venim, com estem o cap a on anem.

Al marge del que seria ideal, la realitat és que acostumem a cercar un espai psicoterapèutic quan sentim malestar, ja sigui pel que portem de temps enrere o per situacions o circumstàncies que no acabem de poder gestionar en l’actualitat. Abans d’esperar que empitjori el grau de malestar, o que les dificultats es resolguin soles, és convenient anar a veure un professional.

Si davant d’un mal moment, o d’una crisi del tipus que sigui, ens adonem que no tenim eines per afrontar les dificultats, o les eines que tenim ja no ens funcionen, pot ser un bon moment per anar a teràpia.

Sí. El psicòleg és una professional de l’escolta i l’ajuda que acompanya en la promoció del canvi a través dels teus propis recursos. Tenir al costat un professional qualificat que ha rebut una formació universitària reglada en Psicologia i està entrenat per acompanyar processos ens ajudarà a millorar el nostre nivell de benestar.

Més enllà d’aspectes acadèmics, tals com una titulació universitària oficial en Psicologia, i d’orientacions o coneixements específics que emmarquen el treball professional, hi ha aspectes interpersonals que són decisius per al bon èxit de la teràpia.

En la tria del professional és imprescindible valorar el tipus de relació que es pot establir entre aquest terapeuta i el pacient, ja que el bon funcionament d’aquest tàndem és vital pel bon decurs de les sessions.

La relació entre psicòleg i pacient es basa en aspectes com el respecte, la confiança, l’escolta activa sense judici, l’empatia o la sinceritat, i per això la tria del professional ha de ser en mires a poder establir aquesta relació de confiança i proximitat que ens faci sentir amb la comoditat suficient per poder treballar.

En el cas de la teràpia individual, és la persona que presenta la dificultat o el malestar qui ha d’assistir a les sessions. No sempre aquesta persona és la impulsora d’anar al psicòleg; una mare pot demanar visita pel seu fill, una filla pot demanar visita pel seu pare, un amic pot empènyer per consultar…

En qualsevol cas, la persona que sent el desconfort és l’actora principal. En paral·lel, però, es pot donar el cas que es consideri interessant i s’acordi entrevistar alguna persona propera si es considera que pot millorar la intervenció.

En el cas de la teràpia de parella, són els dos membres que es visiten de forma conjunta i, si es considera oportú, s’inclou alguna sessió individual per acompanyar el procés de canvi.

En el cas de la teràpia familiar es treballa, igualment, de forma conjunta amb tots els membres de la família i, segons el cas, de forma individual amb cadascun dels membres que componen la unitat.

En consultes referents a un infant, la casuística de cada cas marca si les sessions inclouen les dues figures parentals amb l’infant, es treballa individualment amb l’infant o es treballa amb la parella.

Tot i que tant psicòleg com psiquiatre poden coincidir en un objectiu bàsic, que és millorar la qualitat de vida de les persones en l’aspecte de salut mental i benestar psicològic, ambdós professionals tenen formacions universitàries diferents i utilitzen camins diferenciats per assolir l’objectiu.

El psiquiatre és un metge especialitzat en trastorns mentals que fa un abordatge des d’un vessant fisiològic intervenint mèdicament o a través de fàrmacs per restablir part de la bioquímica cerebral.

El psicòleg intervé externament per incidir en aspectes emocionals, cognitius o de conducta, és a dir, sense la prescripció de cap mena de medicament.

Generalment, són dos professionals que poden treballar conjuntament quan el tipus de desordre mental o la gravetat de la situació així ho requereixen.

No. Des de l’abordatge de la psicologia no es prescriu cap medicament. Això no obstant, es pot creure pertinent fer un treball conjunt amb el psiquiatre i valorar si pot ser adequat introduir algun fàrmac en casos on algun trastorn greu estigui interferint significativa i negativament en la quotidianitat de la persona.

En termes generals, una sessió té una durada d’entre cinquanta minuts i una hora. I el nombre necessari de sessions per abordar un problema varia en relació amb moltes variables, tals com les característiques de cada persona, els seus recursos, la facilitat per assolir canvis, la motivació en el procés, la complexitat del tema a tractar…

Tot això condiciona la durada del tractament, que pot anar de les vuit sessions a una xifra més nombrosa de trobades, segons el cas.

Les primeres sessions es procura que no siguin molt espaiades en el temps per tal de consolidar una bona aliança terapèutica i per neutralitzar el més ràpid possible el nivell de malestar.

En un segon moment, les sessions es poden espaiar quinzenal, mensualment o de manera puntual, depenent de l’estat del procés amb què ens trobem. La continuïtat de les sessions és una qüestió que es pot pactar i acordar entre terapeuta i pacient.

L’espai terapèutic no és un monòleg; és un diàleg entre psicòleg i client, centrat en el coneixement i la reflexió per promoure el canvi, i per això es parla de la situació actual de la persona i s’emmarca en el seu context vital abordant passat, present i futur, segons el cas.

Tot el contingut de les sessions és absolutament confidencial. El Codi Deontològic dels psicòlegs que regula la professió contempla, de forma explícita, la preservació de la confidencialitat entre pacient i terapeuta.

Més enllà d’aquest codi, a més, la informació tractada entre ambdós està subjecte per un dret i un deure de secret professional que només pot eximir-se amb consentiment exprés de l’usuari o per supòsits legals.

Tots estem subjectes a canvis; els canvis ens acompanyen al llarg de la nostra vida i en qualsevol de les etapes per les quals passem; canvis en l’aspecte físic, canvis en l’aspecte personal, en la manera de pensar o en la manera d’actuar, canvis de feina, canvis buscats i desitjats, canvis sobtats i abruptes, canvis de grans dimensions o canvis imperceptibles… la vida és canvi constant.

Les persones, doncs, tenen un base que les conforma i defineix i sobre aquesta poden esdevenir modificacions i canvis inherents al propi desenvolupament.

El concepte car és molt relatiu i subjectiu, que es defineix en funció dels beneficis que s’obtenen de la despesa. Invertir en la pròpia salut i el benestar personal no és car i acaba essent una inversió amb un benefici que supera amb escreix el cost ocasionat.

La visita amb un psicòleg no resulta més cara que la visita amb altres especialistes i el pagament acaba essent una part important del tractament en tant que reconeix el treball d’un professional, defineix el tipus de relació que s’estableix entre aquest i el client i atorga el dret del pacient a exigir un tracte professional.

La tarifa s’acostuma a ajustar al tipus de teràpia i varia en funció de si és una teràpia individual, de parella, grupal, familiar… de manera que no hi ha una única tarifa.