Tic, *tac, tic, *tac, tic, *tac… el Nadal es comença a respirar a cada cantonada i, amb ella, una cassola de brou on es barregen il·lusió, consumisme exagerat, trobades entranyables, reunions familiars més o menys tibants, enyorança pels quals ja no estan i un adreç que es poden acabar convertint en un menjar exquisit o el pitjor sabor amarg que hàgim degustat.
Les llums nadalenques cada vegada més avançades i uns aparadors que no deixen escapar cap dia per a incentivar les vendes de la campanya nadalenca es converteixen en els entrants d’aquest menjar que, sovint, es farà difícil de digerir.
Quins elements intervenen en aquesta experiència? Per a entendre com ens afectarà la gestió d’aquestes festes i què podem fer per a viure-les de la millor manera possible, la qual cosa primer necessitem és conceptualitzar l’estrès.
Entenem per estrès la percepció de no disposar de suficients recursos per a afrontar o donar resposta a les demandes del nostre entorn. Aquesta percepció ens genera una sensació desagradable que es transformarà en respostes físiques concretes: mal de cap, problemes gastrointestinals, dificultats per a dormir, hipertensió, etc.; és el que es coneix com a respostes fisiològiques de l’estrès.
En l’època de Nadal, a més de les activitats rutinàries del nostre dia a dia, s’afegeixen obligacions i contactes amb persones que ens poden provocar la percepció de no disposar de suficients recursos i energia per a suportar-ho tot i, donar, com a resultat, aquest malestar emocional.
Veurem algun dels aspectes que apareixen el Nadal i com podem fer per a viure-ho de manera més funcional.
Els regals
Si una cosa caracteritza el Nadal és la presència de regals. Vivim en una societat de consum en la qual el ritme imparable de compres es converteix en motor de vida i el Nadal és una oportunitat econòmica per a donar impuls a aquest consum.
Els regals poden convertir-se en una necessitat viscuda des de la imposició del donar i rebre que deforma del tot el significat de les mostres d’afecte. Els regals haurien de ser un intercanvi, un “pensar en l’altre”, pensar en altres persones, reactualitzar la nostra relació a través d’un objecte i fer arribar d’una forma concreta i material que aquest un altre és important per a nosaltres.
En lloc d’això, molt sovint, els regals quantifiquen erròniament com i en quina mesura estimem a una altra persona i com d’importants som pels altres, desvirtuant completament l’afecte i reduint-ho a una mera representació.
En aquest sentit, ens ajudaria atorgar en la seva justa mesura el valor dels regals i desfer-nos una mica de la pressió de l’entorn per a poder regalar el que creiem que l’altra persona espera, més enllà d’un valor purament monetari i del que nosaltres, per temps i ganes, volem regalar.
Les trobades
Una altra cosa distintiva del Nadal, que es podria dir que és bastant comú interculturalment, són les reunions, en el nostre cas, amb la família i al voltant d’una taula.
Ja sigui perquè anem a casa d’algú o perquè ho celebrem en la nostra, aquestes trobades amb la pròpia família, amb la família política o amb ambdues poden provocar moments de molta tensió. Que siguem família no necessàriament significa que ens entenguem i, sovint, emergeixen conflictes que la distància esmorteeix, però que la proximitat del Nadal revifa.
El primer que hauríem de tenir present és que, a pesar que pugui semblar que no tenim opció, la realitat és que podem fer el que decidim i creguem oportú; és a dir, tenim capacitat de decisió per a optar per assistir o no a una de les reunions o convocar o no a la família en ple a la nostra casa.
El següent que hem de considerar per a aquests dies és introduir una mirada diferent cap a aquella persona o persones que ens generen malestar. La idea seriosa, aquí, substituir el “no ho suporto” o el “no ho aguanto” per una mirada diferent, des d’una altra perspectiva més compassiva i humana; preguntar-nos quines són les qualitats o virtuts d’aquesta persona, les seves febleses, la seva història vital que dona sentit a com és, o preguntar-nos per les seves pors, ens pot ajudar a entendre-la i relacionar-nos amb ella d’una manera diferent, obrint la possibilitat al fet que passin coses diferents a les de les darreres vegades que ens hem trobat.
La parella
En aquest marc familiar no és difícil intuir que poden emergir fàcilment tensions de parella com a punt amortidor de les discordances amb la pròpia família o amb la política. Situacions o conflictes que durant l’any passen de forma més suau, ara es converteixen en veritables fronts oberts.
Sovint, es demana a la parella que es posicioni: o “estàs amb mi o contra mi”, “em dones suport o et posiciones al costat de la teva família”, generant estrès a tot el sistema de lleialtats. Hem de tenir en compte que una de les lleialtats importants a cuidar és la de la parella i que això hauria de ser compatible amb respectar, en la mesura del possible, la resta de lleialtats que entren en joc amb cada persona.
Parlar de les susceptibilitats respectives i arribar a acords sobre la gestió i organització d’aquests dies, amb una idea planificada del temps a estar amb les famílies respectives, pot ajudar a disminuir l’aparició de conflictes i a gestionar millor manera l’estona de les trobades.
Les il·lusions
Finalment, i no menys important, l’últim element que porta el Nadal és la il·lusió.
La loteria de Nadal, amb una campanya de màrqueting molt potent, que es dirigeix a tocar-nos el cor, ens ven i ens regala il·lusió; ens regala l’esperança de poder guanyar la loteria i ens transmet el felices que serem si comprem un bitllet.
Però s’obliden de comunicar que aquesta suposada felicitat no va condicionada a la compra del bitllet, sinó a la possibilitat, siguem realistes, bastant remota, de guanyar la loteria. En aquestes èpoques nadalenques, en les quals arribem famolencs d’il·lusió, comprar loteria es converteix en alguna cosa semblant a comprar il·lusió. Per això, no hem d’oblidar que la il·lusió es pot construir durant tots l’any i a través de camins més directes i efectius.
Els objectius
Generalment, a més, arribem al tram final de l’any amb un còctel emocional molt divers que, sovint, embriaga, i en el qual les dates conviden a fer un balanç de l’any viscut i a encarar el nou que està per a venir.
Aquí, podem caure fàcilment en el parany de respondre a aquest balanç des d’un estat emocional concret que determinarà un resultat positiu o negatiu esbiaixat i que, generalment, no és fidel a la realitat.
Igualment, ens pot ocórrer que encarem el nou any amb unes expectatives sobredimensionades de nous propòsits, que acabaran sent un fracàs estrepitós i que ens faran arribar al següent Nadal amb la sensació que hem perdut un altre any per a aprimar, per a canviar de treball, per a trobar parella i per a ser felices.
Fer un balanç serè, just i assossegat, i fixar uns objectius realistes i assolibles per al nou any, són coses que ens poden ajudar perquè la il·lusió no ens emborratxi i, com a mínim, ens permeti tenir aquest petit espai de mirada introspectiva i reflexiva que ens brindem socialment per Nadal.
