Les relacions de parella són una dansa complexa d’emocions, desitjos i expectatives. Al llarg dels anys, s’han explorat les dinàmiques subjacents que contribueixen a l’èxit o al fracàs d’aquestes unions i amb el pas del temps l’interès per adquirir una profunda comprensió de les complexitats humanes en el context de l’amor i la intimitat ha anat augmentant. Aquí explorarem les claus per a una relació de parella saludable segons alguna de les idees que ens proposen autors referents a la teràpia de parella. John Gottman, per exemple, ens proposa la connexió emocional com a pedra angular.
Aquest autor ha identificat patrons i comportaments que distingeixen les relacions duradores de les que estan destinades al fracàs. Un dels pilars de l’enfocament és la importància de la connexió emocional entre les parelles. Segons Gottman, les relacions “felices” es caracteritzen per la presència dels “quatre genets de l’apocalipsi” i “l’illa de la calma”.
Els “quatre genets de l’apocalipsi” són crítiques, menyspreu, actitud defensiva i actitud evasiva. Quan aquests comportaments esdevenen dominants en una relació, poden erosionar la confiança i el respecte mutu.
D’altra banda, “l’illa de la calma” representa moments de connexió i afecte en què les parelles se senten segures i valorades.
Per mantenir una connexió emocional sòlida, s’evidencia la importància de la comunicació efectiva i la capacitat de resoldre conflictes de manera constructiva. Això implica escoltar activament la parella, ser capaços d’expressar emocions de manera saludable i cercar compromisos que satisfacin les necessitats dels dos membres de la relació.
Un altre aspecte central a l’espai de parella és el concepte de “rituals de connexió”. Aquests són moments compartits que enforteixen l’enllaç emocional entre les parelles, com agafar-se de les mans, tenir converses significatives o mostrar estimació i gratitud l’un a l’altre. En definitiva, seria tenir interaccions nutritives i positives. En incorporar aquests rituals a la vida diària, les parelles poden cultivar una connexió més profunda i duradora.
En aquesta idea d’aprofundir sobre els elements importants que són comuns en relacions que funcionen i que perduren en el temps, altres autors proposen posar la mirada a la Intimitat i la Sexualitat. Esther Perel, per exemple, aporta una perspectiva única sobre la intimitat i la sexualitat en les relacions modernes. Per a Perel, la clau per a una relació satisfactòria rau a mantenir un equilibri entre la seguretat i l’aventura, entre la proximitat i la independència.
Una de les idees centrals en aquesta línia és la noció que el desig eròtic prospera a la novetat i la sorpresa.
A mesura que les parelles es tornen més còmodes entre sí, corren el risc de caure en la complaença i la rutina, cosa que pot sufocar l’espurna sexual. Les relacions que són saludables mantenen viva la passió a través de l’exploració, l’experimentació i la creativitat al dormitori, al seu espai d’intimitat.
A més, Perel desafia la idea tradicional de la monogàmia com a única forma vàlida de relació.
Reconeix que les expectatives modernes de fidelitat poden ser restrictives i opressives per a algunes parelles, i advoca per una obertura i honestedat més grans al voltant de les necessitats sexuals i emocionals de cada individu.
Això no vol dir promoure la infidelitat, sinó fomentar una conversa oberta i honesta sobre el desig i la fantasia dins de la relació.
Alhora, s’evidencia la importància de mantenir una identitat individual dins de la relació. Sovint, les parelles cauen al parany de fusionar-se completament, perdent de vista els seus interessos i passions individuals. Perquè una relació sigui nutritiva i funcional és crucial mantenir un sentit d’autonomia i autoexpressió, cosa que enriqueix la relació en permetre que cada membre de la parella creixi i es desenvolupi com a individu.
Si reunim totes aquestes idees fins ara exposades, podem identificar 5 claus importants per a una relació de parella saludable:
Comunicació efectiva: La capacitat dexpressar pensaments, sentiments i necessitats de manera clara i respectuosa és fonamental per mantenir una connexió emocional sòlida.
Resolució constructiva de conflictes: En comptes d’evitar els conflictes o recórrer a la crítica i el menyspreu, les parelles han d’aprendre a abordar els problemes de manera oberta i col·laborativa.
Manteniment de la passió: Mantenir viva l’espurna sexual requereix esforç i creativitat. Les parelles han d’estar disposades a explorar noves experiències i mantenir un sentit de novetat i aventura a la seva vida sexual.
Respecte per l’autonomia individual: És important que cada membre de la parella mantingui un sentit d’identitat i d’autoexpressió fora de la relació. Això no sols enriqueix la relació, sinó que també promou el creixement personal i la realització individual.
Obertura a la diversitat sexual i emocional: Les parelles han d’estar disposades a explorar diferents formes d’intimitat i compromís que s’adaptin a les necessitats individuals i els valors compartits.
En conclusió, les claus per a una relació de parella saludable van més enllà de la comunicació i la resolució de conflictes. Si bé és cert que la presència d’una comunicació efectiva és un element central i que permet construir la resta, mantenir viva la passió i les interaccions positives, respectar l’autonomia individual i estar oberts a la diversitat en totes les formes són altres elements que s’han definit com a imprescindibles per construir una relació sòlida, sana i funcional.