L’ansietat és una resposta aguda davant de situacions que són estressants, és a dir, davant de situacions que es perceben com una amenaça. És una reacció automàtica comuna en tots els animals i és la mateixa que tenien els homes primitius en els temps de les cavernes. Davant el perill, intentem fugir o lluitem.
Aquesta reacció és normal i bàsica i té un valor adaptatiu, és a dir, ens ha permès sobreviure davant de perills reals. Que davant d’un tigre s’activi l’ansietat i es desencadeni una resposta emocional complexa ha estat clau per a l’evolució humana i animal. En algunes persones, però, l’estímul que els desencadena tota aquesta reacció no és mereixedor d’aquesta activació i és aquí que parlaríem d’una ansietat patològica on caldria intervenir.
Que sentim certa ansietat per creuar el carrer sense perill, per fer una exposició en públic o per afrontar altres situacions difícils com exàmens o entrevistes de feina estaria dins el que es considera normal; quan l’ansietat que sentim passa a un llindar que ens impedeix resoldre correctament el repte que tenim davant o es dispara davant situacions que no haurien de suposar cap activació és quan esdevé un problema que cal gestionar per evitar un patiment innecessari.
La por i l’ansietat són difícils de diferenciar ja que les dues acostumen a anar de la mà i provoquen pràcticament les mateixes reaccions fisiològiques. Davant d’un perill o una situació reptadora el cos fa una descàrrega d’unes substàncies anomenades catecolamines; són les hormones de l’estrès encarregades de preparar al cos per a respondre adequadament davant el perill fugint o atacant.
Aquestes hormones són l’adrenalina, la noradrenalina i el cortisol que, una vegada són alliberades en el torrent sanguini, actuen sobre òrgans diana per a poder respondre.
Quan un cérvol es veu en perill de ser atacat per un lleó, posa en marxa aquesta activació que produeix una dilatació pupil·lar (per veure-hi millor), una acceleració del batec cardíac (per a que pugui bombejar més sang si ha d’emprendre la fugida), una modificació de la respiració a més profunda (per captar més oxigen), una desviació de la sang cap a òrgans importants o una inhibició de funcions que no seran imprescindibles en aquell moment si ha de lluitar o fugir com l’aturada de la digestió o el desig sexual. En definitiva, es produeix una activació fisiològica per a que el cos estigui preparat per respondre.
Aquesta resposta és limitada en el temps, és a dir, que dura fins al voltant de 15 minuts, altrament no seria sostenible en el temps per la despesa que genera i respondria a la necessitat de sobreviure vida o mort del cérvol en l’atac del lleó.
Aquesta mateixa resposta, és la que es posarà en marxa si ens atraquen pel carrer o, en menor mesura, si hem de fer un examen. Us imagineu que us passa tot això en qüestions tan quotidianes com sortir de casa, anar a un restaurant o parlar? Quan aquesta por és inadequada a l’estímul que la genera pot arribar a ser invalidant i a paralitzar-nos pel que ens deixa menys preparats per a viure. Aquest seria un motiu per consultar amb un psicòleg.
Els “trastorns d’ansietat” són molt freqüents; aproximadament un 15% de la població en patirà un en algun moment de la seva vida.
De forma resumida, podem parlar dels símptomes de l’Ansietat agrupats en 3 nivells:
- Nivell fisiològic:
- Sensació de falta d’aire
- Hiperventilació
- Sequedat de boca
- Tremolors
- Palpitacions i taquicàrdia
- Cefalees
- Sudoració excessiva
- Dificultat per conciliar el son o per tornar a dormir si ens hem despertat.
- Malsons
- Dolors i tensió muscular
- Augment de la freqüència per miccionar
- Nivell conductual:
Serien pròpiament les conductes de lluita i fugida i les d’evitació o bloqueig. Aquestes darreres d’evitació són molt freqüents i si es perpetuen en el temps poden acabar desencadenant fòbies molt limitants per la persona. La por a sortir de casa, la por a volar, la por a parlar en públic o a viatjar en transport públic poden ser alguns exemples d’intents d’evitació de l’ansietat que poden acabar limitant la qualitat de vida de les persones
- Nivell cognitiu:
“no sóc capaç”, “si vaig podria tenir un atac”, “no puc afrontar-ho”, … sóc alguns dels exemples de les cognicions que tenim, és a dir, els pensaments que ens arriben quan estem focalitzats en el perill i l’amenaça. Són pensament irracionals negatius que ens envaeixen i ens invaliden i que cronificats acaben esdevenint la nostra manera estructurada de pensar.
Com podem tractar l’ansietat?
El tractament farmacològic està molt estès entre la comunitat mèdica i alarmadament normalitzat entre la població en general. Hi ha dues tipologies de fàrmacs àmpliament administrades; per un costat els antidepressius, inhibidors selectius de la recaptació de serotonina i, per l’altre, les benzodiazepines, uns fàrmacs d’acció més immediata i efectes relaxants.
L’ús de qualsevol d’aquesta tipologia d’ansiolític tapa el símptoma que produeix el trastorn, però no cura, ni cerca la causa, ni dota de recursos a la persona per poder fer front a la dificultat. Un dels efectes no desitjats de l’ús d’aquests fàrmacs és l’addicció que generen.
L’ús de tractament farmacològic, doncs, podria estar indicat quan el trastorn d’ansietat és d’extrema gravetat i com a complement d’una intervenció psicològica.
El tractament psicològic contempla un anàlisi exhaustiu del cas amb els matisos individuals de cada persona; veure els símptomes, la seva freqüència, la gravetat, el nivell d’afectació en la vida de la persona, entendre quin és l’origen de l’aparició de l’ansietat, les variables que la mantenen o les soluciones que ha intentat la persona per a fer-hi front són elements claus per començar a treballar. Alguns dels abordatges que les psicòlogues de l’equip fem servir i que s’han descrit amb millors resultats són:
- El bio feedback, que consisteix en reaprendre per entendre el que ens passa i codificar-ho com quelcom que hem viscut abans. Quan hem vist diverses vegades una pel·lícula de por, ja no genera l’efecte de la primera vegada ja que sabem què passarà i estem preparats. Quan sortim per primera vegada a l’escenari per fer una obra de teatre, tenim unes sensacions diferents de les que tindrem si és la vegada 100 que la interpretem.
- Tècniques directes per a disminuir l’ansietat com ara la relaxació, sense efectes secundaris i amb uns nivells de validesa importants en l’àmbit científic.
- Confrontació ordenada i gradual de les pors que estan generant el focus ansiós
- Treball sobre les anticipacions i per desmuntar creences errònies.
L’ansietat, doncs, és una experiencia general i comuna que pot acabar desencadenant un trastorn incapacitant si no s’aborda a temps. Reconèixer els símptomes i la necessitat de buscar ajuda experta és fonamental per mantenir un estat saludable.
En el nostre Centre de Psicologia trobareu psicòlegs experts en l’ansietat que us podran assessorar en l’avaluació de l’ansietat i en la seva intervenció.
Tlf.: +34 640 85 88 32
