Ara que es viatja tant i durant tot l’any creiem que val la pena dedicar una mica de temps a la situació on volar es converteix en una agonia personal i pot arribar a ser un malson que entorpeix la nostra parcel·la d’oci o limita el nostre desenvolupament professional.
Farem una aproximació des de la Teràpia Breu Estratègica.
Què és la por i com es tracta la por a volar?
Què és la por des de la Teràpia Breu Estratègica?
En la Teràpia Breu Estratègica (TBE), la por és entesa com una emoció bàsica, natural i adaptativa que forma part del repertori de respostes humanes. La por no suposa un problema en sí mateixa, és una reacció de l’ésser humà davant situacions que percep com a amenaçadores. En general, podríem dir que la por és útil: ens prepara per a actuar, defensar-nos o fugir. Però quan es generalitza, s’anticipa o es manté per intents fallits d’afrontar-ho, es converteix en un trastorn.
Hi ha diferents maneres d’aproximar-se i entendre la por, des de la TBE l’enfocament no és tant a l’origen biològic o emocional, sinó en com es transforma en un problema quan es manté o amplifica per les “solucions intentades” disfuncionals.
Com s’origina la por a volar?
La por a volar (aerofòbia), és una de les més esteses en l’actualitat. De fet, és una por raonable ja que la capacitat de volar no està integrada en la naturalesa humana; les persones no podem volar de manera natural així que tancar-se en un espai artificial hermèticament tancat, que té ales però no és un ocell i que vola desplaçant-nos grans distàncies és una cosa que, raonablement, ens pot generar un cert respecte.
Malgrat que la por de volar no sempre té un origen clar, sabem que pot tenir diversos detonants, com:
- Una experiència prèvia desagradable (turbulències, sensació de tancament).
- Informació negativa (notícies sobre accidents, pel·lícules, comentaris).
- Ansietat generalitzada o predisposició a les pors anticipatòries.
Sigui com sigui que s’ha originat la por, l’important per a la TBE és com la persona ha intentat manejar-la i com això ho ha reforçat.
Mecanismes que mantenen la por a volar:
Les persones amb por a volar acostumen a posar en funcionament el que es denomina com a “solucions intentades disfuncionals” que no so
ls no resolen el problema, sinó que el perpetuen. Es tractaria de solucions que no són efectives que intenta posar en marxa la persona per a gestionar la situació i que, si es mantenen per un període de més de 6 mesos, es converteixen en part estructural del problema. Són les següents:
- Evitació: evito pujar a un avió. Deixar de volar per por genera un alleujament immediat; la persona que no afronta la problemàtica i se sent tranquil·la i segura però reforça la idea que “volar és perillós” i amplifica la seva incapacitat per a superar la por. La pròpia persona acreix la sensació de ser menys capaç.
- Control excessiu: revisar cada detall del vol, llegir estadístiques, monitorar símptomes físics o demanar medicació són alguns dels exemples que tenen a veure amb l’intent de control. Paradoxalment, com més intenta controlar la persona, més descontrol sent i més percep la sensació de por. Més pendent estic del que ocorre en l’avió, més pensaments intrusius negatius apareixen.
- Rituals de seguretat: portar objectes, resar, haver de volar acompanyat, etc. Són solucions que es tornen necessàries per a volar, i si no estan, la por augmenta. Aparentment, si vaig acompanyat em sento més segur i protegit i, com l’evitació, té un efecte a curt termini que sembla ajudar però reforça la idea de la pròpia incapacitat perquè només no puc. La por és una percepció individual que ha d’afrontar-se de manera personal.
- De la mateixa manera, l’ús d’ansiolítics o de drogues, comunament estès, acaben essent mala solució perquè a la llarga continua alimentant la idea de la pròpia incapacitat; “jo sol@no puc”, “ho he aconseguit gràcies a les substàncies”.
Com es tracta la por de volar amb Teràpia Breu Estratègica?
La TBE proposa intervencions estratègiques breus i personalitzades que busquen interrompre aquestes solucions que mantenen la por. L’objectiu no és eliminar la por de cop, sinó canviar la percepció i la reacció enfront d’ella.
Tècniques comunes utilitzades:
Algunes de les tècniques que ens poden ajudar a desbloquejar aquesta por són les que es descriuen a continuació. A tenir en compte que malgrat ser tècniques que poden ser aplicades generalment, en cada cas s’han de personalitzar segons els matisos de cada individu.
- Preescripció del pitjor pensament: Se li demana al pacient que anticipi de forma deliberada els pensaments catastròfics, però en un moment i lloc determinats. Això afebleix el seu impacte.
- Proves de realitat estratègiques: El pacient s’exposa progressivament a la por (per exemple, visitar un aeroport, veure vídeos de vols), però de manera controlada i sense les solucions disfuncionals.
- Rituals estratègics: En lloc d’eliminar un ritual, es pot “obligar” el pacient a repetir-lo de manera exagerada o mecànica, provocant que perdi el seu valor simbòlic i s’extingeixi.
- Intervencions paradoxals: En alguns casos, es prescriu el que la persona tem (per exemple, “intenta sentir la major por possible durant 10 minuts al dia”), desactivant el seu efecte.
La TBE ha demostrat ser eficaç en temps curts (8 a 20 sessions, de mitjana). No s’enfoca a canviar la personalitat del pacient, sinó a modificar el funcionament del seu problema. En el cas de la por a volar, moltes persones poden tornar a viatjar sense necessitat de medicació ni acompanyament, enfrontant el vol amb confiança i control emocional.
En resum
La por no és el problema: ho és com reaccionem davant ell.
La por de volar es manté per estratègies fallides que el reforcen.
La Teràpia Breu Estratègica treballa sobre l’estructura del problema, no sobre la seva història.
A través d’intervencions precises i fetes a mida, es busca desbloquejar al pacient i restablir la seva llibertat d’acció.
En el nostre Centre de Psicologia trobareu psicòlegs experts que us podran acompanyar en la superació de la por de volar.
Tlf. +34 640 85 88 32