Plantejar-nos qüestions sobre la infidelitat és una manera d’acostar-nos a l’enteniment de les relacions modernes i és una manera de poder ampliar la comprensió de les relacions de parella.
Malgrat haver estat llargament condemnada, la infidelitat ha estat i està històrica i àmpliament present en la vida de les persones en un percentatge sorprenentment alt.
Si preguntem sobre com afecta l’experiència de la infidelitat en la vida de les persones, veurem que, ja sigui perquè vam ser infidels, ens van anar infidels, algun dels nostres pares ho fos, tenim un amic que és un confident o una amiga està afligida perquè l’acaba de sofrir… un gran nombre de persones al nostre voltant ha estat directament o indirectament en contacte amb la infidelitat.
I aquest contacte se sol produir de forma molt polaritzada: o ets el bo, la víctima, o ets el dolent, el botxí; o ets qui “fa”, o ets qui la “sofreix”.
En qualsevol de les circumstàncies, la infidelitat està al nostre voltant, impacta en tots els sistemes en els quals formem part: els amics, la parella, els fills, la família extensa, el treball… amb un efecte va dominar que pot tenir impacte en tot el nostre teixit social.
Venim d’un passat en el qual, a nivell afectiu, eren els nostres familiars qui s’ocupaven d’aparellar-nos, les famílies aparellaven als seus fills per raons diverses que tenien a veure amb una posició econòmica, el poder social, qüestions de terreny o estratègiques.
Ara som nosaltres els qui triem a les nostres parelles, podem decidir en persona, o en un sol clic d’una app, entre milions de possibilitats, la qual cosa fa que realment aquesta elecció es converteixi especialment, en “La triada”.
Les expectatives dipositades en aquesta elecció no es queden solament en la idea de compartir com a parella, sinó que s’espera que aquesta elecció sigui *amigx, *novix, sigui amant, sigui còmplice, confident, cuidador(a), mare, pare, s’espera que la parella aporti confiança, serenitat, calidesa familiar, seguretat… en definitiva, que sigui tot. Fins i tot que sigui el meu catalitzador per a desenvolupar-me personalment, perquè les relacions en l’actualitat busquen ser un reactiu per a convertir-me en millor persona.
Les relacions avui queden vinculades a una qüestió identitària que traspassa el mite de complementarietat de la mitjana taronja, on som dues meitats incompletes a les quals falta alguna cosa per a poder sentir-nos plenes.
Amb aquest conjunt d’altíssimes expectatives podem imaginar l’impacte que genera que qualsevol cosa pertorbi aquesta construcció del nostre ésser; podem entendre la dimensió que cobra la infidelitat com una dificultat en el nostre creixement identitari.
És cert que, si s’aconsegueix tenir una parella que compleixi totes aquestes expectatives, serà una gran parella que superarà a qualsevol tipus de relació que ens ha precedit històricament, però la dificultat d’aconseguir-lo és altíssima, així com la possibilitat de fracassar en l’intent.
En aquest fracàs podem entendre fàcilment la idea d’infidelitat com un intent de buscar allò que no trobem en aquesta elecció, la cerca de la manca, de la nostra complementarietat; hem fet una elecció i ens adonem que no acabem d’encaixar o que ens falten coses i comencem a buscar per a trobar-les.
Però, què passa si hem trobat a aquesta persona? Com podem explicar la infidelitat en aquest supòsit on sí hem coincidit? Pot ser que siguem raonablement feliços, que ens sentim satisfets a tots els nivells i que, sense desitjar-ho, ni deliberadament buscar-ho, es produeixi una infidelitat.
No busquem res que li falta o li sobra a l’altre, no busquem una altra persona al costat, sinó que anhelem una versió diferent de nosaltres mateixos. En aquesta necessitat de canvi o transformació d’un mateix també es pot viure una infidelitat amb una vivència de pèrdua, de trencament identitari personal, posant en risc tot, arriscant “l’elecció” en travessar una línia que mai de la vida imaginem que creuaríem.
En una infidelitat podríem definir tres elements constitutius: el secret, la química pròpiament sexual i la implicació o connexió emocional en un major o menor grau.
Aquests tres elements poden ser presents en diferents percentatges i combinacions, de manera que, mentre per a uns pot ser molt important l’atracció sexual en si, per a uns altres pot estar connectat amb el sentir desitjo, sentir-se desitjat, sentir-se viu o, fins i tot, lliure.
La sensació de llibertat, i de sentir coses diferents a les que s’estaven sentint, acostumen a ser presents en els relats d’aquesta vivència. En qualsevol cas, el secret ha de ser present per a definir-se la infidelitat i aquest pot viure’s de manera transgressora, connectada amb l’autonomia o la llibertat, mentre que per a uns altres serà viscuda des de l’engany, la traïció o la falta de confiança.
Tenint en compte aquest marc, la proposta d’abordatge d’una infidelitat hauria d’allunyar-se d’una mirada enjuiciant o moralista, que vingui a protegir el matrimoni o a evitar el divorci.
Abordar una infidelitat significa acostar-se a la història que l’ha fet emergir, entendre des d’una mirada comprensiva i respectuosa cap als significats per a acompanyar a afrontar amb dignitat, esperant que es causi el menor mal possible i assumint les pròpies responsabilitats i voluntats sobre aquest tema.
Es pot començar a entendre, doncs, que, a vegades, la voluntat ha de veure amb demanar perdó, unes altres pot tenir a veure amb venjança, unes altres amb reparació, reconeixement, assumpció de responsabilitat en la història que s’ha construït conjuntament, continuar junts o acabar una relació des del respecte que un dia va unir.
Què és el que realment es vol? A vegades es vol solament poder parlar d’això perquè la parella no s’ha permès poder abordar-ho encara, a vegades es desitja poder culpabilitzar, altres vegades es desitja no parlar mai més d’això…
Davant una infidelitat, les voluntats i necessitats podran ser diverses i també es veuran condicionades per la història prèvia que hagi construït la parella i els valors personals dels quals la componen.
No necessàriament és el mateix un affaire puntual, que una infidelitat continuada en el temps. A vegades és amb una persona desconeguda, altres vegades amb una relació personal establerta, la infidelitat es pot referir exclusivament a una qüestió sexual, pot referir-se a una sala de xat, sexe de pagament o implicar altres aspectes… Hi ha una gran quantitat de matisos que determinaran la vivència del succés i, per tant, definiran l’inici del procés terapèutic.
En aquest procés hem de tenir en compte que hi ha hagut una traïció, i una traïció fa mal; dol que s’hagi trencat un compromís que es tenia, dol que s’hagin anteposat uns interessos personals a altres individuals o que teníem en parella, fa mal perquè teníem un pacte de confiança i s’ha trencat, fa mal perquè s’ha menyspreat la relació.
La traïció pot ser diferent, hi ha traïcions que dolen més que unes altres, però la reacció de la persona no ha de ser directament proporcional a la gravetat del succés: ens han traït abans?, potser en la nostra família hi ha hagut una infidelitat?, tenim alguna experiència prèvia? El dolor causat, a més del grau de menyspreu, d’humiliació, de desatenció o de descuit, vindrà també determinat per la motxilla personal que portem amb nosaltres.
Aquest dolor, a més, s’intensifica des de la mirada de la dimensió sexual perquè a aquesta la hi ha atorgat un significat totalment diferent; el sexe ha passat de ser utilitzat com una funció procreadora a ser entès com una expressió de la connexió i la intimitat de la parella, a viure’s com un termòmetre de la transcendència i de la felicitat d’una parella, per la qual cosa la infidelitat té un impacte diferent del que tenia en altres èpoques, potser no tan llunyanes, com les dels nostres avis, on se li atribuïa un significat diferent.
Davant aquest dolor, el divorci pot ser, en algun cas on queden poques coses en la parella, una oportunitat per a començar de nou, una opció per a intentar ser felices sense l’altre.
En altres casos, pot ser que hagués de basi una bona relació i que la persona no vulgui abandonar tan fàcilment, la persona no vol rendir-se, vol continuar lluitant per alguna cosa que veritablement li importa i vol continuar apostant per aquest projecte, més enllà d’aquesta crisi que està travessant.
Les parelles, com a sistemes dinàmics, sofreixen crisis, passen per moments bons i etapes que no ho són, però a cada dificultat no es plantegen directament l’anar-se i, no obstant això, en la infidelitat, pel significat que se li dona, molt sovint sembla que aquesta hagi de ser l’única opció.
Curiosament, si la crisi que pot generar una infidelitat s’aconsegueix superar, pot donar lloc a una nova estabilitat, pot ser una oportunitat per a redefinir-se de manera conjunta, per a reflexionar sobre el que ens ensenya de la relació, de nosaltres mateixos o del que volem que aquesta relació sigui en el futur; pot, en definitiva, ser una ocasió profitosa per a ser una parella diferent.
La recuperació pot ser possible i depèn de poder trobar en el nostre interior les ganes de seguir amb la parella; depèn de poder fer compatible un relat de mentida i traïció, amb un altre relat de veritat i de vivències sentides i viscudes de manera veritable.
La recuperació, en tot cas, no anirà mai vinculada a la venjança o a l’odi, sinó més aviat al creixement i autodescobriment.