La dislèxia és un trastorn complex que requereix d’una mirada multidimensional per tal de poder comprendre-la adequadament. L’enfocament neurocientífic i l’educatiu ens poden ajudar a entendre en què consisteix i a donar pistes per una intervenció adequada.
Què és la dislèxia?
L’Associació Internacional de la Dislèxia (IDA, 2002; Lyon, Shaywitz y Shaywitz, 2003) la defineix com una combinació d’habilitats i dificultats que afecta el procés d’aprenentatge de la lectura, l’ortografia o l’escriptura.
Aquesta definició contempla la dislèxia com una Dificultat Específica de l’Aprenentatge (DEA) que tindria un origen neurobiològic i que presenta unes característiques determinades:
- Dificultat en la presició i fluidesa en el reconeixement de paraules escrites
- Dèficit en les habilitats de descodificació (lectora) i lletreig
Generalment, aquestes dificultats venen derivades d’un dèficit de la part fonològica del llenguatge i apareixen de forma inesperada. És important entendre que la dislèxia és independent de qualsevol causa intel·lectual, cultural o emocional el que vol dir que pot aparèixer independentment de la intel·ligència, tot i tenir una instrucció lectora adequada i una situació sociocultural dintre de la normalitat.
La dislèxia representa al voltant del 80% dels trastorns d’aprenentatge pel que esdevé el trastorn més freqüent i tot i que es diagnostica lleugerament més en nens que ens nens, no hi ha diferències significatives de prevalença entre ambdós sexes.
Afecta entre un 10-15% de la població i està present en tots els països alfabetitzats del món.
Bases neurològiques de la dislèxia
L’evolució en tècniques de neuroimatge funcional ha anat permetent conèixer l’activitat del cervell mentre aquest treballa; és a dir, mentre realitza una funció cognitiva concreta. Això ha permès confirmar que hi ha clares diferències amb l’activitat cerebral entre persones que tenen dislèxia i les que no presenten aques
ta dificultat. Concretament hi ha estudis que han identificat anomalies en l’organització del còrtex cerebral, especialment a les àrees relacionades amb el llenguatge, com el gir angular i el gir supramarginal. Aquestes àrees presenten diferències en la mi
gració neuronal durant el desenvolupament prenatal, cosa que podria explicar les dificultats en el processament fonològic que experimenten les persones amb dislèxia. També assenyalen la influència genètica en aquestes alteracions, destacant com certes predisposicions hereditàries interactuen amb factors ambientals.
Amb les investigacions s’ha pogut comprovar com el processament fonològic està alterat en les persones amb dislèxia, emfatitzant que aquestes dificultats no es limiten a la descodificació de paraules, sinó que afecten habilitats més àmplies com la consciència fonològica i la memòria verbal a curt termini. Per això mateix, una intervenció efectiva s’ha de centrar a enfortir aquestes àrees mitjançant activitats que involucren la segmentació, la fusió i la manipulació de sons, així com l’ús de tecnologies de suport que facilitin l’accés a textos escrits.
Avaluació de la dislèxia
La detecció primerenca de la dislèxia és crucial per proporcionar un suport adequat i garantir el desenvolupament acadèmic i emocional dels qui la presenten. Detectar-la en edats primerenques permet implementar estratègies d’intervenció efectives que minimitzen els seus impactes en l’exercici escolar i l’autoestima. Aquesta detecció temprana pot donar-se al voltant dels 5 anys, abans de començar la primària i en moment del despertar de la lectoescriptura.
Senyals d’alerta a preescolar i primària
A l’etapa preescolar, els nens amb dislèxia poden mostrar dificultats per adquirir habilitats lingüístiques bàsiques. Alguns senyals d’alerta:
- problemes per aprendre els dies de la setmana, recordar noms de lletres i sons o denominar colors
- dificultat per fer jocs de paraules que impliquin segmentació o manipulació fonològica. També poden presentar retards en el desenvolupament del llenguatge oral, com ara problemes per articular paraules complexes o construir oracions adequades per a la seva edat.
En els primers anys de primària, les dificultats es fan més evidents en enfrontar-se al procés de lectoescriptura. Aquestes inclouen:
- Errors freqüents en llegir, com invertir o substituir lletres (per exemple, confondre “b” amb “d”).
- Lentitud a la lectura, acompanyada d’una manca de comprensió del text llegit.
- Problemes per copiar textos del pissarra o escriure paraules correctament.
- Dificultats per recordar seqüències, com ara els dies de la setmana o l’alfabet.
Cal tenir present si hi ha antecedents familiars de dislèxia (pares o germans).
Davant una sospita i una detecció precoç es pot fer un entrenament específic personalitzat i revaloracions periòdiques. Si després d’un temps l’infant no s’equipara al grup normatiu, serà una altra senyal d’alerta que ens pot orientar al diagnòstic.
Diagnòstic
El diagnòstic de la dislèxia és un procés complex que requereix l’avaluació integral de diverses habilitats cognitives i lingüístiques. Aquesta avaluació integral permet discriminar que és un trastorn específic i no global així com permet detectar altres trastorns que freqüentment poden conviure amb la dislèxia i que també interferiran en el desenvolupament de l’infant. Identificar aquesta condició de manera precisa és fonamental per implementar estratègies d’intervenció personalitzades.
Un diagnòstic generalment consta de 5 parts:
- Observació inicial i recopilació d’antecedents
El procés comença amb una entrevista detallada amb els pares, els cuidadors i, en alguns casos, els docents. És crucial recopilar informació sobre el desenvolupament primerenc del llenguatge, antecedents familiars de dificultats d’aprenentatge i l’exercici del nen a l’entorn escolar.
- Avaluació d’habilitats lectores i d’escriptura
S’avaluen les competències específiques de lectura i escriptura, identificant errors característics com:
– Confusió de lletres similars (per exemple, “b” i “d” o “p” i “q”).
– Dificultat per llegir paraules desconegudes.
– Problemes per comprendre textos llegits.
– Lentitud i manca de fluïdesa en llegir.
- Anàlisi del processament fonològic
El processament fonològic és una habilitat clau en l’aprenentatge de la lectura. Les proves acostumen a avaluar:
- Consciència fonològica: capacitat de segmentar i manipular els sons del llenguatge.
- Denominació ràpida: velocitat per anomenar objectes, colors o números.
- Memòria verbal a curt termini: capacitat per retenir i manipular informació verbal.
- Avaluació neuropsicològica
Es realitzen proves per mesurar habilitats cognitives com:
– Memòria de treball.
– Atenció i concentració.
– Velocitat de processament.
– Funcions executives, com ara la planificació i l’organització.
- Diferenciació d’altres factors
És essencial descartar altres condicions que puguin afectar l’aprenentatge, com ara problemes de visió, audició, dèficits cognitius globals o trastorns emocionals.
Els trastorns que poden acompanyar de forma freqüent la dislèxia són:
- Trastorn per Dèficit d’Atenció (+) Hiperactivitat (TDAH).
- La discalcúlia
- El Trastorn Específic del Llenguatge (TEL).
Altres trastorns que poden anar associats:
- Dificultats atencionals (per un esforç mantingut i la fatiga)
- Dificultats a les matemàtiques
- Inseguretat, baixa autoestima
La presència de la dislèxia pot fer aparèixer:
- Rebuig per la lectura i activitats relacionades (també tasques escolars)
- Baixa habilitat lectora i la conseqüent dificultat d’exposició en públic
- Fatiga important per l’esforç mantingut
- Manca de comprensió que repercuteix en integració de coneixements
Intervenció
Cal treballar en estratègies educatives que busquin superar les barreres que enfronten els estudiants amb dislèxia a l’aula. Les investigacions destaquen la importància d’adaptar els mètodes d’ensenyament a les necessitats individuals, incorporant recursos multisensorials que combinin estímuls visuals, auditius i tàctils. També subratllen la necessitat d’una avaluació primerenca i d’un enfocament col·laboratiu entre docents, famílies i especialistes per donar suport integral.
Entre les eines proposades hi ha programes que fomenten el desenvolupament d’habilitats fonològiques i l’ús de materials accessibles, com ara audiollibres i textos amb tipografia amigable per a persones amb dislèxia. Cal cercar estratègies pedagògiques innovadores, assegurant que les persones amb dislèxia puguin assolir el seu màxim potencial en un entorn inclusiu i comprensiu.
Aquests enfocaments han demostrat millorar no només les habilitats lectores, sinó també l’autoestima i la motivació dels estudiants.
És especialment important que la intervenció sigui el més aviat possible; els resultats es mostren amb un major impacte i efectivitat si es dóna entre els 5 i 8 anys, en el període d’adquisició de la lectura.
Què fer com a família i escola davant la dislèxia
Com a família:
Informar-se: Buscar informació fiable sobre la dislèxia.
Suport emocional: Acompanyar i motivar el nen, valorant-ne l’esforç.
Fomentar la lectura: Sense pressionar, facilitar l’accés a llibres, triar moments adequats i reforçar-ne positivament, com amb sistemes de punts.
Coordinar-se amb l’escola: Mantenir comunicació constant.
Normalitzar la situació: Parlar de la dislèxia amb naturalitat.
Com a escola:
Detecció primerenca: Identificar les dificultats i comunicar-ho a la família.
Intervenció específica: Oferir suport individual o grupal segons la necessitat.
Potenciar fortaleses: Identificar i reforçar les habilitats del nen.
Adaptacions escolars: Dissenyar un Pla Individualitzat (PI) amb ajustaments específics, com ara evitar incomoditat, donar temps extra i permetre l’ús d’eines tecnològiques (correctors, sintetitzadors de veu, programes especialitzats).
Tots dos entorns han de treballar junts per garantir un suport integral a l’infant amb dislèxia.
Davant una sospita us aconsellem que busqueu assessorament psicològic per acompanyar aquesta dificultat. Al nostre centre de Psicologia trobareu psicòlegs experts en dislèxia que us podran assessorar en l’avaluació de la dislèxia i la seva intervenció.
Tlf.: +34 640 85 88 32
