Encara que es poden produir en molts moments de la vida i en tipologies de persones diferents, la realitat és que les autolesions són més comunes entre els adolescents i, en especial, entre les noies; encara que les dades mostren una tendència creixent també entre els nois joves. S’estima que podrien estar afectant 3 de cada 10 joves entre 12 i 25 anys.
Aquesta entrada ens permetrà entendre millor les autolesions; què són, en quin context es produeixen, per què es realitzen, quin significat tenen i què hi podem fer.
És normal que generin una gran preocupació entre els pares/mares però creiem que és pertinent llançar un missatge tranquil·litzador ja que les autolesions són més comunes del que ens pensem i generalment no solen ser motiu d’un problema greu de salut mental.
Una autolesió és una acció per mitjà de la qual em fereixo a mi mateix(a); és una acció deliberada per fer-me mal. Algunes de les formes més habituals són els talls, les esgarrapades o les cremades però poden adoptar formes molt diverses i variables. Les autolesions, doncs, són comportaments intencionals i autodirigits que ocasionen danys físics, normalment de baixa letalitat.
Normalment, quan una persona s’autolesiona no pretén acabar amb la seva vida, en general allò que busca és un mecanisme per fer front a alguna situació que està resultant problemàtica o difícil de sostenir a nivell vital. Serveixen, doncs, com a mecanisme d’alleujament o de disminució de l’estrès i el malestar emocional.
Molts dels adolescents que s’autolesionen relaten la seva incapacitat per fer front a emocions intenses com la tristesa i la ràbia i descriuen l’ús de l’autolesió per intentar escapar-se d’aquest malestar.
El procediment per a l’autolesió acostuma a realitzar-se de forma oculta, és a dir, d’amagat dels progenitors o cuidadors i sol fer-se de la mateixa manera, adoptant una forma de cert ritual que només ells i entre ells coneixen. que puguin estar solxs per realitzar els talls, arrancar-se cabell o mossegar-se. És molt comú que siguin talls horitzontals als braços, panxa i part interna de les cuixes.
Si bé és cert que aquesta conducta es realitza perquè pot permetre un alleugeriment emocional instantani i això fa que es consolidi i es repeteixi en el futur com a mecanisme per fer front a emocions difícils, la realitat és que també sol acompanyar-se d’un moment posterior on apareixen la culpa, la por i la vergonya per la conducta realitzada. Es retroalimenta així un cercle viciós on les persones que s’autolesionen manifesten que com més ho fan, més difícil els resulta parar.
En aquest sentit, és interessant rescatar la idea que ens ofereix la Teràpia Breu Estratègica sobre els motius per fer aquesta conducta. Segons aquest enfocament perquè una persona instal·li i mantingui un problema és perquè ofereix certs beneficis secundaris. I justament aquests beneficis explicarien el per què ho fan i per què es manté en el temps.
Així que una autolesió pot respondre a diferents motius:
- Funció anestèsica o sedativa: és la funció que hem comentat abans que fa referència a calmar i regular el dolor emocional. Si tinc algun conflicte amb el meu millor amic, o la meva parella m’ha deixat em genera un patiment important que alleugereixo provocant un dolor més gran amb l’autolesió. Seria com un fàrmac anestèsic que neurofisiològicament és efectiu per la qual cosa incentiva que el faci servir cada vegada més. Recordem que les lesions a la pell activen un mecanisme d’alliberament d’endorfines, que són un opiaci endogen que genera un efecte central analgèsic, que alhora es relaciona amb un efecte relaxant i ansiolític.
- Funció de connexió: relacionada amb l’anterior però d’una manera diferent, aquesta funció fa referència a l’ús d’autolesió com a mencanisme per sentir; en un adolescent que es troba “anestesiadx” o “adormilat”, una autolesió és un recurs per sentir.
- Funció plaent: hi ha estudis que demostren que una conducta, encara que pugui ser inicialment desagradable, si es repeteix en el temps i com a ritual, és a dir, de la mateixa manera, activa àrees cerebrals connectades amb el plaer. Així, que una autolesió podria algunes vegades tenir una base plaent que incentiva la seva perpetuació i, més encara, si la persona està passant per un període de poques gratificacions.
- Funció de Transgressió-Identitària: aquesta funció, relacionada en gran mesura amb l’anterior, explica com la funció plaent es veu amplificada si l’adolescent té la motivació i el reconeixement de mostrar la conducta en xarxes socials. Hem de contextualitzar aquesta conducta no només ubicant l’adolescent a l’epicentre, sinó al seu entorn i en la manera com es relaciona amb aquest entorn. A l’adolescència hi ha una influència molt gran del grup d’iguals en el procés de construcció de la pròpia identitat. És en aquest sentit que les autolesions poden actuar sota aquesta lògica de construcció de les pròpies identitats a través de les relacions interpersonals amb iguals. És per tot això que el nou mitjà de comunicació i interacció social que són les xarxes socials s’ha convertit en la plataforma perfecta que incentiva la conducta de les autolesions ja que ofereix un aprenentatge vicari directe; és a dir, tinc accés directe a exemples de com regular-se i gestionar l’ansietat amb aquesta conducta i, a més, aquest accés alimenta el fort sentit d’identitat que genera formar part d’aquesta comunitat que s’autolesiona.
Tot i que veiem que hi ha fortes variables que reforcen aquesta conducta desadaptativa, deixar d’autolesionar-se és possible.
Per actuar hi ha un pas previ que és detectar que aquesta conducta es produeix. Com hem vist, sol ser una conducta que es fa d’amagat; per això hem d’estar alerta d’alguns dels senyals que ens poden fer sospitar:
- Impulsivitat per gestionar moments de dificultat
- Conducta d´aïllament social
- Presència de cicatrius
- Presència de ferides que empitjoren
- Detectar elements afilats a la seva habitació o entre les seves pertinences
- Vestir amb roba no adequada amb la temporalitat de l’any (que ajuda a amagar senyals)
Un cop es detecta aquesta conducta és important cercar l’ajuda d’un professional per abordar com més aviat millor aquesta situació.
Com a professionals el que primer acostumem a fer és acollir i tranquil·litzar l’adolescent que arriba ja que sovint poden venir espantats i/o avergonyits. A partir d’aquí és important fer per una banda un treball psicoeducatiu, per entendre el seu propi comportament i, per altra banda, un treball amb la pròpia conducta d’autolesió. En aquest sentit serà important clarificar si la base dactuació és sedativa o plaent per poder ajustar i ser molt específics en la intervenció. El control de l‟impuls, el ritual, un pla de treball que permeti l‟expressió emocional, la gestió de dificultats o dotar de recursos funcionals i saludables seran els altres pilars importants de l‟atenció terapèutica.
Aquesta intervenció es pot fer en un marc de teràpia individual i/o familiar. És important que la família vagi en una direcció que faciliti la millora pel que de vegades serà indicat donar pautes i fer una feina en paral·lel amb la família. Si en algun moment coneixes aquesta realitat d’autolesions al teu fill o filla, intenta tenir una actitud tranquil·litzadora i comprensiva. Reserva els judicis, les pors i les inquietuds perquè no afavoreixen la teva relació amb ell o ella ni la seva millora. L’empatia i l’escolta activa solen ser bons aliats en un primer moment, preguntar com se sent i posar-nos a la vostra disposició per buscar una solució conjunta també pot donar bons resultats.
Us aconsellem que busqueu acompanyament psicològic per solucionar aquesta dificultat. Al nostre centre de Psicologia trobareu psicòlegs experts en adolescència que us podran assessorar en el tractament de les autolesions.
