entregasRecurso 1 gmp pago-seguropaypal tranferenciavisa
Serveis
icono_individual

Teràpia individual

La teràpia individual és l’oportunitat per cocrear amb un professional un espai de confiança i confidencialitat des d’on entendre i revisar què t’ha portat física, emocional i mentalment fins al moment de malestar actual i poder, així, crear els canvis necessaris per aconseguir un millor benestar.

Aquest tipus de teràpia et permet gaudir d’un espai personal d’exploració i reflexió sobre els neguits del moment en què et trobes per a poder gestionar-los. Aquestes inquietuds que fan trontollar el nostre benestar molt sovint tenen a veure amb canvis o situacions quotidianes com…

  • Un canvi de feina o de rumb professional
  • Iniciar la convivència en parella
  • La vivència d’una malaltia pròpia o d’algú proper
  • Esdevenir pare o mare
  • Una expatriació
  • Processos de reproducció assistida
  • Dificultats en les relacions interpersonals
  • Una ruptura de parella o un divorci
  • La pèrdua d’alguna persona estimada
  • Reiterades relacions amoroses inadequades
  • La presa de decisions importants
Terapia individual

D’altres vegades, es relacionen més directament a través d’una simptomatologia concreta que es pot presentar de formes tan diverses com:

  • Ansietat
  • Desànim
  • Obsessions o pensaments recurrents que no saps gestionar
  • Estrès
  • Sensació de buidor existencial
  • Pors o fòbies
  • Inseguretats
  • Compulsions
  • Dificultats relacionals
  • Depressió
- Silvia P. -

Estic molt agraïda pel recolzament que he rebut per la Neus. M’ha ajudat a travessar un moment personal molt complicat. M’ha sabut entendre sense jutjar-me i m’ha ajudat a activar estratègies per superar la situació.

- Silvia P. -

icono_pareja

Teràpia de parella

Una parella és un sistema dinàmic sotmès a canvis que, a vegades, pot travessar moments complicats. Generalment, acostumem a arribar a un espai terapèutic quan el nivell de malestar és molt alt.

Les relacions acostumen a iniciar-se amb molta il·lusió, on tot es percep desitjable i bonic; amb el temps, però, i un major nivell de profunditat en la relació, poden aparèixer les primeres desavinences i dificultats. Si tenim les eines, podem integrar aquests desajustos i anar aprofundint en la relació; si no és així, s’entra en crisi.

Terapia de pareja

Les crisis poden aparèixer, doncs, en qualsevol moment, tant en els inicis de la relació com quan la parella té un recorregut de molts anys i poden relacionar-se amb temàtiques tan diverses com:

  • Problemes de comunicació
  • Discussions
  • Manca d’acords
  • Desconfiança
  • Gelosia
  • L’arribada d’un infant
  • Infidelitats
  • Dependència amorosa
  • Diferents timons en l’educació dels fills
  • Abordar una separació o el distanciament afectiu
  • Relació amb les famílies d’origen respectives
  • Adaptació a noves etapes vitals
  • Dificultats sexuals

 

Amb la teràpia de parella creem un espai de seguretat i confiança on la parella pugui escoltar, explorar i reflexionar sobre el moment i les dificultats amb què es troba. Analitzem els objectius comuns i individuals i els recursos de què disposeu per fer front al malestar i us acompanyo en el vostre camí com a parella, ja sigui per transitar cap a una nova etapa conjunta o cap a una separació perquè aquesta pugui ser la més serena possible i des del respecte i estima que un dia us va unir.

- Maria i Joan -

Ens va anar molt bé com a parella poder parlar en un entorn segur i poder arribar a acords per funcionar millor.

- Maria i Joan -

icono_familiar

Teràpia familiar

Els comportaments de les persones són el resultat de complexes interaccions que els individus mantenen dins el grup; és a dir, dins un sistema. En el nostre dia a dia formem part de molts d’aquests sistemes (escolar, laboral, amistats…) però el que acostuma a ser més rellevant i influent és el que està configurat per la família nuclear i extensa de la persona.

És en el si de la família que els individus creixem, ens desenvolupem i vivim les primeres experiències i ens formem com a persones en molts aspectes bàsics relacionats amb els valors, la manera de pensar, de relacionar-nos, maneres de sentir…

Terapia familiar

Fruit de les diferents relacions entre els membres i de l’inherent cicle de creixement i canvis, on poden aparèixer nombrosos i diversos tipus de conflictes o desavinences que generin un malestar que es veu accentuat pels vincles afectius i emocionals presents.

Algunes de les causes que poden ser detonants de malestar són:

  • Pèrdua d’autoritat dels pares
  • Dificultats en l’afrontament de les diferents etapes de criança
  • Problemes de conducta o trastorns d’un membre de la família
  • L’arribada d’un nou membre a la família
  • Dificultats emmarcades en la infància o adolescència
  • Relacions complicades amb les famílies extenses
  • Greuges ocorreguts en el passat
  • Herències i disputes familiars
  • Síndrome del niu buit

Amb la teràpia familiar analitzem la situació en què ens trobem i el camí recorregut fins a arribar-hi i intervenim sobre aquells aspectes necessaris per desencallar el nus problemàtic. Aquesta intervenció es realitza fent ús i potenciant els propis recursos familiars disponibles de manera que es respectin al mateix temps els valors familiars i les necessitats individuals de cada membre implicat en el procés.

Els objectius de la teràpia familiar van dirigits cap a:

  • Millorar el funcionament del sistema familiar a diferents nivells
  • Desenvolupar estratègies afrontatives i habilitats comunicacionals i de resolució de problemes
  • Augmentar la comprensió mútua i el suport emocional entre els membres
- Sonia P. -

La participació conjunta dels diferents membres familiars i el treball dins i fora de l’espai terapèutic faciliten l’emergència dels canvis i que aquests puguin ser consolidats

- Sonia P. -

icono_perinatal

Psicologia perinatal

La maternitat s’inicia a partir del moment en què esdevens conscient del desig de ser mare o pare; des d’aquest instant el recorregut a vegades és planer i senzill, però altres vegades esdevé més llarg i amb més obstacles dels que esperàvem trobant, tot sovint, dificultats que no ens permeten seguir endavant o que ens fan avançar amb una càrrega emocional molt pesada que ens genera malestar i no ens permet gaudir mentre recorrem el camí.

La psicologia i teràpia perinatal cerca la cura de les necessitats afectivoemocionals de les mares i els pares des de la intenció de concepció, l’embaràs, part, postpart i primers anys de vida de l’infant amb la seva criança.

Terapia perinatal

Algunes de les situacions que ens podem trobar en el desig d’esdevenir mare i pare són:

  • Problemes de fertilitat i reproducció assistida
  • Ansietat o depressió durant l’embaràs
  • Depressió postpart
  • Pèrdues perinatals
  • Parts traumàtics
  • Bebès prematurs o amb necessitats hospitalàries
  • Criances desbordades
  • Processos d’adopció i acollida

El benestar emocional i psicològic de la mare i les parelles afavoreix la salut mental parental i del futur bebè. Estic al vostre costat en tot moment!

icono_expatriados

Psicologia per a expatriats

En l’actualitat cada vegada és més freqüent que les persones es desplacin fora dels seus llocs d’origen per emprendre reptes professionals, acadèmics o personals durant curtes o llargues estades temporals. En alguns casos, fins i tot, es donen desplaçaments per períodes de temps indefinits; en qualsevol d’aquestes situacions s’esdevé un expatriat.

La psicologia per expatriats cerca atendre de manera específica les dificultats inherents a la situació de les persones que estan vivint fora del seu lloc d’origen i té com a objectiu facilitar la integració al nou lloc de residència amb les noves experiències implícites. És un acompanyament en la gestió del trànsit a la nova realitat.

Psicología-para-expatriados

Algunes de les dificultats que cal afrontar tenen a veure amb:

  • Sensació de desarrelament
  • Estrès adaptatiu
  • Llunyania de la família
  • Adaptacions socioculturals
  • Establir noves relacions
  • Pors vinculades a la nova situació
  • Gestió de l’incertesa
  • Sentiment de soledat
  • Dificultats idiomàtiques
  • Gestió en la presa de decisions
  • Problemes d’adaptació de la parella o família que t’acompanya
  • Ajust d’espectatives
  • Adequació laboral i personal en un nou entorn

 

Tinc àmplia experiència en treballar amb persones que es troben fora del seu lloc d’origen i el meu objectiu és garantir la salut emocional dels que han decidit ser qui marxa i que ve de fora, qui és d’aquí i d’allà.

Crearem un espai de confiança on puguem explorar quines necessitats adaptatives tens, els recursos de què disposes per a fer-hi front i com posar-los en marxa.

cuerpo

Atenció al cos

Quan parlem de benestar aquest s’ha de referir indispensablement a tots els nivells que integren la persona; en la seva dimensió física, mental i espiritual.

L’atenció al cos des d’una aproximació osteopàtica para atenció a la bona relació entre les parts i sistemes del cos i vetlla per a proporcionar l’equilibri entre si.

Fent un èmfasi important en l’interrelació entre estructura i funció, i basant-nos en principis extrets de la fisiologia, l’anatomia, l’embriologia i altres ciències biomèdiques, utilitzem el contacte manual per a la prevenció de la salut, l’abordatge diagnòstic i el tractament.

Treballem sobre la mobilitat d’estructures anatòmiques per a restaurar les seves funcions i de l’organisme en general. Des del moviment a diferents nivells es fa una aproximació holística de la persona considerant-la com un tot en el conjunt de les seves dimensions.

Atención al cuerpo

Els principis bàsics que regeixen aquesta disciplina van ser descrits pel Kirksville College of Osteopathic Medicine al 1953:

  • La unitat del cos: l’ésser humà funciona de forma interrelacionada i conjunta en les seves parts a través del teixit connectiu que és element de connexió entre si. Els sistemes múscul-esquelètic i nerviós participen de la comunicació i els sistemes fluídics (arterial, venós i limfàtic) afavoreixen la nutrició dels teixits i eliminació de toxicitats.
  • L’estructura i la funció són interdependents: les diferents parts del cos acompleixen una funció que ve determinada per la seva pròpia estructura. Així, per exemple, la forma dels ossos dels nostres braços, units al tronc amb el complex escapular, determina la manera en què aquests es poden moure i funcionar, i viceversa. És a dir, que la funció que realitzen els braços realitzada de determinada manera, pot comportar canvis en la seva estructura.
  • El cos s’autoregula: hi ha una tendència inherent del cos a mantenir i restablir el seu equilibri a través de nombrosos mecanismes de tipus hormonal, vascular, neuronal, etc. El cos, doncs, té la facultat de retornar i mantenir les composicions i propietats de l’organisme a través d’aquests mecanismes autoreguladors.
  • La capacitat inherent de defendre’s i reparar: estem exposats a innombrables elements patògens o substàncies nocives que podrien alterar la nostra salut, però no emmalaltim de manera proporcionada a aquesta exposició; això és així perquè el nostre organisme disposa de nombrosos elements defensius tals com la pell, les mucoses, la febre, la resposta immune, etc. que vetllen eficaçment per fer front a aquestes exposicions.
  • El cos disposa també d’una capacitat de reparar-se a través de mecanismes de compensació que queda palesa quan, per exemple, ens fem una ferida o ens fracturem un os. Aquesta adaptació esdevé clau en la funció del cos.

 

La pèrdua o alteració d’aquests principis faciliten l’emergència de la lesió o la malaltia.